Avui,
l'Evangeli m'ha fet venir a la ment les paraules de la Mariscala en
El cavaller de la Rosa, d'Hug von Hofmansthal: «En el
com rau la gran diferència». De com fem
una cosa en canviarà molt el resultat en molts aspectes de la
nostra vida, sobretot, l'espiritual.
Jesús
diu: «No judiqueu, i no sereu judicats» (Mt 7,1).
Però Jesús també havia dit que hem de corregir
el germà que està en pecat, i per això cal haver
fet abans algun tipus de judici. Sant Pau mateix en els seus escrits
judica la comunitat de Corint i sant Pere condemna Ananies i la seva
esposa per falsedat. A rel d'això, sant Joan Crisòstom
justifica: «Jesús no diu que no hem d'evitar que un
pecador deixi de pecar, hem de corregir-lo sí, però no
com un enemic que cerca revenja, sinó com el metge que aplica
un remei». El judici, doncs, sembla que s'hauria de fer
sobretot amb ànim de corregir, mai amb ànim de revenja.
Però
encara més interessant és el que diu sant Agustí:
«El Senyor ens adverteix de jutjar ràpidament i
injustament (...). Pensem, primer, si nosaltres no hem tingut algun
pecat semblant; pensem que som homes fràgils, i [judiquem]
sempre amb la intenció de servir Déu i no nosaltres».
Si en veure els pecats dels germans pensem en els nostres, no ens
passarà, com diu l'Evangeli, que amb una biga a l'ull vulguem
treure la brossa de l'ull del nostre germà (cf. Mt
7,3).
Si
estem ben formats, veurem les coses bones i dolentes dels altres,
quasi d'una manera inconscient: en farem un judici. Però mirar
les faltes dels altres des dels punts de vista citats ens ajudarà
en el com judiquem: ajudarà a no jutjar per jutjar, o
per dir alguna cosa, o per tal de cobrir les nostres deficiències
o, senzillament, perquè tothom ho fa. I, per acabar, sobretot
tinguem en compte les paraules de Jesús: «Tal com
mesureu sereu mesurats» (Mt 7,2).
