Avui,
després de l'elecció dels dotze, Jesús els envia
a predicar i els instrueix. Els adverteix que possiblement patiran
persecució, i els hi dóna alguns consells de quina ha
de ser la seva actitud: «No tingueu por
dels qui maten el cos però no poden matar l'ànima;
temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es
consumeixin a l'infern» (Mt 10,28). El relat
d'aqueix diumenge desenvolupa el tema de la persecució per
Crist amb un estil que recorda la darrera de les Benaurances del
Sermó de la Muntanya (cf. Mt 5,11).
El
discurs de Jesús és paradoxal: per una part diu dues
vegades «no tingueu por», i ens presenta un Pare
provident que té cura fins dels petits ocells del camp; per
l'altra, no ens diu que aqueix Pare ens estalviarà les
contrarietats, sinó al contrari: si som seguidors seus, molt
probablement tindrem la mateixa sort d'Ell i la de tots els profetes.
¿Com s'entén, doncs, aquesta protecció de Déu?
La protecció de Déu és la seva capacitat de
donar vida a la nostra persona (la nostra ànima), i
proporcionar-li felicitat fins i tot en les tribulacions i
persecucions. És Ell qui ens pot donar l'alegria del seu Regne
que prové d'una vida fonda, experimentable ja ara i que és
penyora de la vida eterna: «A tot aquell
qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré
davant el meu Pare del cel» (Mt 10,32).
Confiar
en què Déu estarà al nostre costat en els
moments difícils ens fa valents per anunciar les paraules de
Jesús a plena llum, i ens dóna l'energia capaç
de fer el bé, perquè a través de les nostres
obres la gent pugui glorificar el Pare del Cel. Ensenya sant Anselm:
«Feu-ho tot per Déu i per aquella
feliç i eterna vida que el nostre Salvador es digna de
concedir-vos en el cel».
