Avui, el Senyor ens diu que «el
llum del cos és l'ull» (Mt 6,22). Sant Tomàs entén que amb això -en
parlar de l'ull- Jesús es refereix a la intenció de l'home. Quan la
intenció és recta, lluïda, encaminada a Déu, totes les nostres accions són
brillants, esplendents; però quan la intenció no és recta, que n'és de gran la
fosca! (cf. Mt 6,23).
La nostra intenció pot ser poc recta per malícia, per dolenteria, però
més sovint ho és per falta de seny. Vivim com si haguéssim vingut al món per
amuntegar riqueses i no tenim en el cap altre pensament. Fer diners, comprar,
disposar, tenir. Volem despertar l'admiració dels altres o tal vegada l'enveja.
Ens enganyem, patim, ens carreguem de preocupacions i de disgustos i no trobem
la felicitat que desitgem. Jesús ens fa una altra proposta: «Reuniu tresors al
cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni
els roben» (Mt 6,20). El cel és el graner de les bones accions, això sí
que és un tresor per sempre.
Siguem sincers amb nosaltres mateixos, en què esmercem els nostres
esforços, quins són els nostres afanys? Cert, és propi del bon cristià estudiar
i treballar honradament per obrir-se pas al món, per treure endavant la família,
assegurar el futur dels seus i la tranquil·litat a la vellesa, treballar també
pel desig d'ajudar els altres… Sí, tot això és propi d'un bon cristià. Però si
allò que tu busques és tenir més i més, posant el cor en aquestes riqueses,
oblidant les bones accions, oblidant que en aquest món hi som de pas, que la
nostra vida és una ombra que passa, ¿no és cert que -aleshores- tenim l'ull
entenebrit? I si el seny s'enterboleix, «que en serà de gran la foscor!» (Mt
6,23).
