Avui,
Jesús proposa un ideal gran i difícil: el perdó
de les ofenses. I estableix una mesura ben raonable: la nostra: «Si
perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també
us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu,
el vostre Pare no us perdonarà les vostres» (Mt
6,14-15). En un altre lloc havia donat la regla d'or de la
convivència humana: «Feu als altres tot allò que
voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els
Profetes» (Mt 7,12).
Volem que Déu
ens perdoni i que els altres també ho facin; però
nosaltres ens resistim a fer-ho. Demanar perdó costa; però
donar el perdó encara costa més. Si fóssim ben
humils, no ens seria tan difícil; però l'orgull ens ho
fa costerut. Per això podem establir l'equació següent:
a més humilitat, més fàcil; a més orgull
més difícil. Això et donarà una pista per
conèixer el teu grau d'humilitat.
Acabada la guerra civil
espanyola (any 1939), uns sacerdots excaptius van celebrar una missa
d'acció de gràcies a l'església dels Omells. El
celebrant, després de les paraules del Parenostre «perdoneu
les nostres culpes», va quedar tallat i no podia continuar. No
se'n veia en cor de perdonar aquells que els havien fet patir tant
allà mateix en un camp de treballs forçats. Passada una
estoneta, amb un silenci que es tallava, va reprendre la pregària:
«així com nosaltres perdonem els nostres deutors».
Després es van preguntar quina havia estat la millor homilia.
Tots van estar d'acord: la del silenci del celebrant quan resava el
Parenostre. Costa, però és possible amb l'ajuda del
Senyor.
A més, el perdó
que Déu ens dóna és total, arriba fins a
l'oblit. Tendim a marginar els favors aviat, però les
ofenses... Si els matrimonis les sabessin oblidar, s'evitarien i es
solucionarien molts drames familiars.
Que la Mare de
misericòrdia ens ajudi a comprendre els altres i a
perdonar-los del tot.
