Avui,
Jesús ens ensenya que l'odi se supera en el
perdó. La llei del talió era tot un progrés, ja
que limitava el dret de venjança a una justa proporció:
només pots fer a l'altre el que ell t'ha fet a tu, altrament
seria una injustícia; això és el que vol dir
l'aforisme d'«ull per ull, dent per dent». Tanmateix, era
un progrés limitat, puix Jesucrist en l'Evangeli afirma la
necessitat de superar la venjança amb l'amor; així ho
va expressar Ell mateix quan, a la creu, va intercedir pels seus
botxins: «Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que
fan» (Lc 23,34).
No
obstant, el perdó ha d'anar acompanyat de la veritat. No
perdonem únicament perquè ens veiem impotents o ens
sentim acomplexats. Sovint s'ha confós l'expressió
“parar l'altra galta” amb la idea de la renúncia
als nostres drets legítims. No es tracta pas d'això.
Parar l'altra galta vol dir denunciar i interpel·lar al qui ho
ha fet, amb un gest pacífic però decidit, la injustícia
que ha comès; és com dir-li: «M'has pegat en una
galta, ¿què, vols pegar-me també en l'altra?,
¿et sembla bé com estàs actuant?». Jesús
va respondre amb serenitat a l'insolent criat del gran sacerdot: «Si
he parlat malament, digues en què, però si he parlat
com cal, ¿per què em pegues?» (Jn 18,23).
Veiem,
doncs, quin ha de ser el capteniment del cristià: no buscar
revenja, però sí mantenir-se ferm; estar obert al perdó
i dir les coses clarament. Certament no és un art fàcil,
però és l'única manera de posar fre a la
violència i manifestar la gràcia divina a un món
sovint mancat de gràcia. Sant Basili ens aconsella: «Creieu-me
i oblidareu les injúries i els greuges que us vinguin del
proïsme. Podreu veure els noms diversos que l'un i l'altre
tindreu; a ell l'anomenaran colèric i violent, i a vosaltres
mansuets i pacífics. Ell se'n penedirà un dia de la
seva violència, i vosaltres no us en penedireu mai de la
vostra mansuetud».
