Text de l'Evangeli (Jn 8,21-30):  En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir». Els jueus comentaven: «Per què diu: ‘Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir’? ¿És que té intenció de matar-se?». Jesús continuà dient-los: «Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc».

Llavors ells li preguntaren: «Qui ets, tu?». Jesús els respongué: «Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir». Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau. Mentre parlava així, molts van creure en Ell.

Avui, dimarts V de Quaresma, a una setmana de la contemplació de la Passió del Senyor, Ell ens convida a mirar-lo anticipadament tot redimint-nos des de la Creu: «Jesucrist és el nostre pontífex, el seu cos preciós és el sacrifici nostre que Ell va immolar a l'ara de la Creu per a la salvació de tots els homes» (Sant Joan Fisher).

«Quan haureu enlairat el Fill de l'home...» (Jn 8,28). En efecte, Crist Crucificat —Crist “enlairat”!— és el gran y definitiu signe de l'amor del Pare a la Humanitat caiguda. Els seus braços oberts, estesos entre el cel i la terra, tracen el signe indeleble de la seva amistat amb nosaltres els homes. En veure'l així, alçat davant la nostra mirada pecadora, sabrem que Ell és (cf. Jn 8,28), i aleshores, com aquells jueus que l'escoltaven, també nosaltres creurem en Ell.

Solament l'amistat de qui està familiaritzat amb la Creu pot proporcionar-nos la connaturalitat per tal d'endinsar-nos en el Cor del Redemptor. Pretendre un Evangeli sense Creu, despullat del sentit cristià de la mortificació, o contagiat de l'ambient pagà i naturalista que ens impedeix d'entendre la vàlua redemptora del sofriment, ens situaria en la terrible possibilitat d'escoltar dels llavis del Crist: —Després de tot, ¿per a què continuar parlant-vos?

Que la nostra mirada a la Creu, mirada serena i contemplativa, sigui una pregunta al Crucificat, en què sense soroll de paraules li diguem: «Qui ets, tu?» (Jn 8,25). Ell ens respondrà que és «el Camí, la Veritat i la Vida» (Jn 14,6), el Cep sense estar units al qual nosaltres, pobres sarments, no podrem donar fruit, perquè sols Ell té paraules de vida eterna. I així, si no creiem que Ell és, morirem pels nostres pecats. Viurem, malgrat tot, i viurem ja en aquesta terra la vida del cel si prenem d'Ell la joiosa certesa de què el Pare és amb nosaltres, no ens deixa sols. Així imitarem el Fill en fer sempre allò que al Pare li plau.