Avui,
l'Evangeli ens presenta les diverses reaccions que produïen les
paraules de nostre Senyor. Aquest text de sant Joan no ens refereix
cap paraula del Mestre, però sí les conseqüències
del que Ell deia. Uns pensaven que era un profeta; d'altres deien
«aquest és el Messies» (Jn 7,41).
Veritablement,
Jesucrist és aquest “signe de contradicció”
que Simeó havia anunciat a Maria (cf. Lc 2,34). Jesús
no deixava indiferents als qui l'escoltaven, fins al punt que en
aquesta ocasió i en moltes altres «la gent es va dividir
per causa d'Ell» (Jn 7,43). La resposta dels guàrdies
que pretenien detenir el Senyor centra la qüestió i ens
mostra la força de les paraules del Crist: «Ningú
no ha parlat mai com aquest home» (Jn 7,46). És
com dir: les seves paraules són diferents; no són
paraules buides, plenes de supèrbia i falsedat. Ell és
“la Veritat” i la seva manera de dir reflecteix aquest
fet.
I
si això succeïa en relació als seus oients, amb
més raó les seves obres provocaven moltes vegades
astorament, admiració; i, també, la crítica, la
murmuració, l'odi... Jesucrist parlava el “llenguatge de
la caritat”: les seves obres i les seves paraules palesaven el
profund amor que tenia envers tots els homes, especialment, aquells
més necessitats.
Avui,
com aleshores, els cristians som —hem de ser— “signe
de contradicció” perquè parlem i actuem no com
els altres. Nosaltres, tot imitant i seguint Jesucrist, hem d'emprar
igualment “el llenguatge de la caritat i de la tendresa”,
llenguatge necessari que, en definitiva, tots som capaços de
comprendre. Com escrigué el Sant Pare Benet XVIè
en la seva encíclica Deus caritas est, «l'amor
—caritas— sempre serà necessari, fins i tot
en la societat més justa (...). Qui intenti desentendre's de
l'amor es disposa a desentendre's de l'home com a tal».
