Avui, primer divendres de
la Quaresma, havent viscut el dejuni i l'abstinència del Dimecres de Cendra, procurem
oferir el dejuni i el rés del Sant Rosari per la pau, que tant urgeix en
el nostre món. Nosaltres estem disposats a tenir cura d'aquest exercici
quaresmal que l'Església, Mare i Mestra, ens demana que observem, i a recordar
que el mateix Senyor va dir: «Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i
llavors sí que dejunaran» (Mt 9,15). Tenim el desig de viure'l no sols
com el compliment d'un precepte al que estem obligats, sinó -sobretot-
procurant d'arribar a trobar l'esperit que ens porta a viure aquesta pràctica
quaresmal i que ens ajudarà en el nostre progrés espiritual.
Cercant aquest sentit pregon, ens podem preguntar: quin és el
veritable dejuni? Ja el profeta Isaïes, en la primera lectura d'avui, ens
comenta quin és el dejuni que Déu aprecia: «Comparteix el teu pa amb els qui
passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba,
vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva
vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teves ferides;
tindràs per avantguarda la teva bondat, i per reraguarda, la glòria del Senyor»
(Is 58,7-8). A Déu li agrada i espera de nosaltres tot allò que ens
porta a l'amor autèntic als nostres germans.
Cada any, el Sant Pare Joan Pau II ens adreçava un missatge de
Quaresma. En un d'aquests missatges, sota el lema «Fa més feliç donar que
rebre» (Ac 20,35), les seves paraules ens ajudaren a descobrir aquesta
mateixa dimensió caritativa del dejuni, que ens disposa des del fons del
nostre cor a preparar-nos per la Pasqua amb un esforç per identificar-nos, cada
cop més, amb l'amor de Crist que l'ha portat fins a donar la vida a la Creu. En
definitiva, «el que tot cristià ha de fer en qualsevol temps, ara cal
executar-ho amb més sol·licitud i amb més devoció» (Sant Lleó el Gran, papa).
