Avui,
en vigílies de la festa de l'Ascensió del Senyor,
l'Evangeli ens deixa unes paraules entranyables de comiat. Jesús
ens fa participar del seu misteri més preuat; Déu Pare
és el seu origen i és, alhora, el seu destí: «He
sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i
me'n torno al Pare» (Jn 16,28).
No hauria de deixar de
ressonar en nosaltres aquesta gran veritat de la segona Persona de la
Santíssima Trinitat: realment, Jesús és el Fill
de Déu; el Pare diví és el seu origen i, al
mateix temps, el seu destí.
Per aquells que pensen
saber-ho tot de Déu, però dubten de la filiació
divina de Jesús, l'Evangeli d'avui té una cosa
important a recordar: “aquell” a qui els jueus anomenen
Déu és el que ens ha enviat Jesús; és,
per tant, el Pare dels creients. Amb això se'ns diu clarament
que només es pot conèixer Déu de veritat si
s'accepta que aquest Déu és el Pare de Jesús.
I aquesta filiació
divina de Jesús ens recorda un altre aspecte fonamental per a
la nostra vida: els batejats som fills de Déu en Crist per
l'Esperit Sant. Això amaga un misteri bellíssim per a
nosaltres: aquesta paternitat adoptiva de Déu vers cada home
es diferencia de l'adopció humana en que té un fonament
real en cadascú de nosaltres, ja que suposa un nou naixement.
Per tant qui ha quedat introduït en la gran Família
divina ja no és un estrany.
Per això, el dia
de l'Ascensió se'ns recordarà en l'Oració
Col·lecta de la Missa que tots els fills hem de seguir els
passos del Fill: «Déu totpoderós, concediu-nos el
do d'una alegria santa i el goig d'una fervent acció de
gràcies, perquè l'Ascensió de Crist, el vostre
Fill, és també la nostra elevació i la glòria
a on ha arribat el Cap també el cos té l’esperança
d'arribar-hi». En fi, que cap cristià s'hauria de
“despenjar”, car tot això és més
important que participar en qualsevol cursa o marató, perquè
la meta és el Cel, Déu mateix!