Text de l'Evangeli (Jn 16,16-20):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure». Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells: «Què significa això que ens diu: ‘D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure’? I què vol dir: ‘Me'n vaig al Pare’?». I anaven preguntant-se: «Què vol dir: ‘D'aquí a poc temps’? No sabem pas de què parla» Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué: «Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: ‘D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure’. Doncs us ben asseguro que plorareu i us doldreu, mentre que el món s'alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria».

Avui, contemplem de nou la Paraula de Déu amb l'ajut de l'evangelista Joan. En aquests darrers dies de Pasqua sentim una inquietud especial per a fer nostra aquesta Paraula i entendre-la. La mateixa inquietud dels primers deixebles, que s'expressa profundament en les paraules de Jesús -«D'aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure» (Jn 16,16)- concentra la tensió de les nostres inquietuds de fe, de la recerca de Déu en la nostra vida quotidiana.

Els cristians del segle XXI sentim la mateixa urgència que els cristians del primer segle. Volem veure Jesús, necessitem experimentar la seva presència enmig nostre, per a reforçar la nostra fe, esperança i caritat. Per això, ens provoca tristesa pensar que Ell no hi sigui entre nosaltres, que no puguem sentir i tocar la seva presència, sentir i escoltar la seva paraula. Però aquesta tristesa es transforma en alegria profunda quan experimentem la seva presència segura entre nosaltres.

Aquesta presència, així ens ho recordava Joan Pau II en la seva Carta encíclica Ecclesia de Eucharistia, es concreta -específicament- en l'Eucaristia: «L'Església viu de l'Eucaristia. Aquesta veritat no expressa només una experiència quotidiana de fe, sinó que concentra en síntesi el nucli del misteri de l'Església. Aquesta experimenta amb alegria com es realitza contínuament, de moltes maneres, la promesa del Senyor: ‘Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’ (Mt 28,20b). (...) L'Eucaristia és misteri de fe i, alhora, "misteri de llum". Cada vegada que l'Església la celebra, els fidels poden reviure l'experiència dels dos deixebles d'Emaús: ‘Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer’ (Lc 24,31)».

Demanem a Déu una fe profunda, una inquietud constant que es saciï en la font eucarística, escoltant i entenent la Paraula de Déu; menjant i saciant la nostra fam en el Cos de Crist. Que l'Esperit Sant ompli de llum la nostra recerca de Déu.