Avui,
Senyor, un cop més, ens vols obrir els ulls per adonar-nos que
massa sovint fem les coses a l'inrevés. «L'Esperit de la
Veritat us conduirà cap a la veritat sencera» (Jn
16,13), allò que el Pare ha donat a conèixer al Fill.
És curiós!:
més que deixar-nos guiar per l'Esperit (quin gran desconegut
en les nostres vides!), el que fem és, bé passar d'Ell,
bé “imposar-li” les coses un cop ja hem pres les
nostres decisions. I el que avui se'ns diu és més aviat
tot el contrari: deixar que Ell ens guiï.
Penso,
Senyor, en veu alta... Torno a llegir l'Evangeli d'avui i em vénen
al cap els nois i noies que es confirmaran enguany. Veig els qui
m'envolten i estic temptat de pensar: —Què verds que
estan! A aquests, el teu Esperit no els hi va ni al davant ni al
darrera; i més aviat es deixen guiar per tot i per res!
Als qui se'ns considera
adults en la fe, fes-nos instruments eficaços del teu Esperit
per a esdevenir “contagiadors” de la teva veritat; per a
intentar “guiar-acompanyar”, ajudar a obrir els cors i
les oïdes dels qui ens envolten.
«Encara
tinc moltes coses a dir-vos» (Jn 16,12). —No te
n'estiguis, Senyor, d'adreçar-nos la teva veu per a
revelar-nos les nostres pròpies identitats! Que el teu Esperit
de Veritat ens dugui a reconèixer tot allò de fals que
hi pugui haver a les nostres vides i ens faci valents per a
esmenar-ho. Que posi llum en els nostres cors per tal que reconeguem,
també, allò d'autèntic que hi ha dins nostre i
que ja participa de la vostra Veritat. Que reconeixent-ho sapiguem
donar-ne gràcies i viure-ho amb alegria.
Esperit de Veritat,
obre els nostres cors i les nostres vides a l'Evangeli del Crist: que
sigui aquesta la llum que il·lumini el nostre quotidià.
Esperit Defensor, fes-nos forts per a viure la veritat del Crist, bo
i donant testimoni a tots.