Avui,
l'Evangeli ens ofereix una comprensió més profunda de
la realitat de l'Ascensió del Senyor. En la lectura de
l'Evangeli de Joan del Diumenge de Pasqua, Jesús li diu a
Maria Magdalena que no s'arrapinyi a Ell perquè «encara
no he pujat al Pare» (Jn 20,17). En l'Evangeli d'avui,
Jesús se n'adona que tenen «el cor ple de tristesa
perquè us he dit això», però, «amb
tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi» (Jn
16,6-7). Jesús ha d'ascendir al Pare. Nogensmenys, encara
roman entre nosaltres.
¿Com pot
anar-se'n i, alhora, romandre? Aquest misteri l'explicà el
Sant Pare, el Papa Benet XVI: «I, ja que Déu abraça
i sosté tot el cosmos, l'Ascensió del Senyor significa
que el Crist no s'ha allunyat de nosaltres, sinó que ara,
gràcies al fet de romandre amb el Pare, es troba prop de
cadascú de nosaltres, per sempre».
La nostra esperança
es troba en Jesucrist. Amb la seva conquesta sobre la mort, ens donà
una vida que la mort no podrà mai destruir, la seva Vida. La
seva resurrecció és la verificació de què
la realitat espiritual és real. Res no pot separar-nos de
l'amor de Déu. Res no pot minvar la nostra esperança.
Les negatives del món no poden destruir la realitat positiva
de Jesucrist.
El món
imperfecte en el que vivim, un món on pateixen els innocents,
pot conduir-nos envers el pessimisme. Però el Crist ens ha
transformat en eterns optimistes.
La
presència viva del Senyor en la nostra comunitat, en les
nostres famílies, en aquells aspectes de la nostra societat
que, amb tot dret, poden ser anomenats “cristians”, ens
confereixen una raó per a l'esperança. La Presència
Viva del Senyor en cadascun de nosaltres ens ha proporcionat alegria.
No hi fa res la magnitud de les notícies negatives que els
mitjans de comunicació gaudeixen de presentar-nos-les; allò
positiu del món supera amb escreix el que és negatiu,
ja que Jesús ha ascendit.
Ell, en efecte, ha
ascendit, però no ens ha abandonat.
