Avui,
l'Evangeli presenta l'al·legoria del cep i de les sarments.
Crist és el cep veritable, nosaltres som les sarments i el
Pare és el vinyater.
El
Pare vol que donem molt de fruit. És lògic. Un vinyater
planta la vinya i la cultiva perquè produeixi fruit abundant.
Si nosaltres muntem una empresa, voldrem que rendeixi. Jesús
insisteix: «Sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us
he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit»
(Jn 15,16).
Ets
un escollit. Déu s'ha fixat en tu. Pel baptisme t'ha empeltat
al cep que és Crist. Tens la vida de Crist, la vida cristiana.
Posseeixes l'element principal per a donar fruit: la unió amb
Crist, perquè «les sarments, si no estan en el cep, no
poden donar fruit» (Jn 15,4). Jesús ho diu
taxativament: «Sense mi no podeu fer res» (Jn
15,5). «La seva força no és sinó suavitat;
res hi ha tan tou com això, i res com això tan ferm»
(Sant Francesc de Sales). ¿Quantes coses has volgut fer sense
el Crist? El fruit que el Pare espera de nosaltres és el de
les bones obres, el de la pràctica de les virtuts. ¿Quina
és la unió amb Crist que ens fa capaços de donar
aquest fruit? La fe i la caritat, és a dir, romandre en gràcia
de Déu.
Quan
vius en gràcia, tots els actes de virtut són fruits
agradables al Pare. Són obres que Jesucrist fa a través
teu. Són obres de Crist que donen glòria al Pare i es
converteixen en cel per a tu. Val la pena viure sempre en gràcia
de Déu! «Si algú se separa de mi, [pel pecat]
—diu Jesús—, és llençat fora i
s'asseca com les sarments (...) i les tiren al foc, i cremen»
(Jn 15,6). És una clara al·lusió a
l'infern. ¿Ets una sarment plena de vida?
Que la Verge Maria ens
ajudi a augmentar la gràcia perquè produïm fruits
abundosos que donin glòria al Pare.