Text de l'Evangeli (Jn 14,1-12):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta».

Tomàs li pregunta: «Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li respon: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist».

Li diu Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare».

Avui, l'escena que contemplem en l'Evangeli ens posa davant la intimitat que existeix entre Jesucrist i el Pare; però no solament això, sinó que també ens convida a descobrir la relació entre Jesús i els seus deixebles. «I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic» (Jn 14,3): aquestes paraules de Jesús, no solament situen els deixebles en una perspectiva de futur, sinó que els invita a mantenir-se fidels al seguiment que havien començat. Per tal de compartir amb el Senyor la vida gloriosa, han de compartir també el mateix camí que porta a Jesucrist envers les morades del Pare.

«Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?» (Jn 14,5). Li diu Jesús: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist» (Jn 14,6-7). Jesús no proposa un camí simple, certament; però ens marca la sendera. És més, Ell mateix es fa Camí del Pare; Ell mateix, amb la seva resurrecció, es fa Caminant per a guiar-nos; Ell mateix, amb el do de l'Esperit Sant, ens encoratja i enforteix per tal de no defallir en el pelegrinatge: «Que els vostres cors s'asserenin» (Jn 14,1).

En aquesta invitació que Jesús ens fa, la d'anar al Pare per Ell, amb Ell i en Ell, es revela el seu desig més íntim i la seva més profunda missió: «Aquell que per nosaltres es va fer home, essent el Fill únic, vol fer-nos germans seus i, per a tal cosa, fa arribar fins el Pare veritable la seva pròpia humanitat, portant en ella tots els de la seva mateixa raça» (Sant Gregori de Niça).

Un Camí per a fer, una Veritat per a proclamar, una Vida per a compartir i gaudir: Jesucrist.