Text de l'Evangeli (Jn 14,7-14):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré».

Avui, quart Dissabte de Pasqua, l'Església ens convida a considerar la importància que té, per a un cristià, conèixer cada vegada més el Crist. Amb quines eines comptem per a fer-ho? Amb diverses i, totes elles, fonamentals: la lectura atenta i meditada de l'Evangeli; la nostra resposta personal en l'oració, esforçant-nos per tal que sigui un veritable diàleg d'amor, no un mer monòleg introspectiu, i l'afany renovat diàriament per descobrir el Crist en el nostre proïsme més immediat: un familiar, un amic, un veí que potser necessita de la nostra atenció i escolta, del nostre consell, de la nostra amistat.

«Senyor, mostra'ns el Pare», demana Felip (Jn 14,8). Una bona petició per tal que la repetim durant tot aquest dissabte. —Senyor, mostra'm el teu rostre. I podem preguntar-nos: com és el meu capteniment? Els altres, poden veure en mi el reflex del Crist? En quina cosa petita podria lluitar avui? Als cristians ens cal descobrir el que hi ha de diví en la nostra tasca diària, la petja de Déu en el que ens envolta. A la feina, a la nostra vida de relació amb els altres. I també si estem malalts: la manca de salut és un bon moment per a identificar-nos amb Crist que pateix. Com digué santa Teresa de Jesús, «si no ens determinem a empassar-nos d'un cop la mort i la manca de salut, mai farem res».

El Senyor en l'Evangeli ens assegura: «Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré» (Jn 14,13). —Déu és el meu Pare, que em vetlla com un Pare amorós: no vol per a mi res dolent. Tot el que passa —tot el que em passa— és en bé de la meva santificació. Encara que, amb els ulls humans, no ho entenguem. Encara que no ho entenguem mai. Allò —el que sigui— Déu ho permet. Fiem-nos-en d'Ell de la mateixa manera que se'n fià Maria.