Avui,
Jesús es presenta com el pa que dóna la vida. A primera
vista, la definició que fa d'Ell mateix és curiosa i
paradoxal; però, quan anem més a fons, ens adonem que
en aquestes paraules es manifesta el sentit de la seva missió:
salvar l'home i donar-li vida. «La voluntat del qui m'ha enviat
és aquesta: que jo no perdi res d'allò que Ell m'ha
donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia» (Jn
6,39). Per aquest motiu i per a perpetuar la seva acció
salvadora i la seva presència entre nosaltres, Jesucrist s'ha
fet aliment de vida a favor nostre.
Déu
fa possible que creguem en Jesucrist i ens atansem a Ell: «Tots
els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré
pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del
cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha
enviat» (Jn 6,37-38). Atansem-nos, per tant, amb fe a
Aquell que ha volgut ser el nostre aliment, la nostra llum i la
nostra vida, ja que «la fe és el principi de la vida
veritable», com afirma sant Ignasi d'Antioquia.
Jesucrist ens convida a
seguir-lo, a alimentar-nos d'Ell, puix això és el que
significa veure'l i creure en Ell, i alhora ens ensenya a fer la
voluntat del Pare, tal com Ell la duu a terme. En ensenyar als
deixebles la pregària dels fills de Déu, el Parenostre,
va posar seguides aquestes dues peticions: «Faci's la vostra
voluntat així a la terra com es fa en cel. El nostre pa de
cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui». Aquest pa es
refereix no solament a l'aliment material, sinó a Ell mateix,
aliment de vida eterna, amb qui hem de restar units dia rere dia amb
la cohesió profunda que ens dóna l'Esperit Sant.
