Avui
contemplem els resultats de la multiplicació del pans,
resultats que sorprengueren a tota aquella gentada. Ells baixen de la
muntanya, el dia següent, fins la riba del llac, i es queden
allí tot mirant cap a Cafarnaüm. Resten allí
perquè no hi ha cap barca. De fet, només n'hi havia
hagut una: aquella que la tarda anterior havia marxat sense Jesús.
La pregunta és:
On és Jesús? Els deixebles han marxat sense Jesús,
i, sens dubte, Jesús allà no hi és. On està,
doncs? Sortosament, la gentada pot pujar a unes altres barques que
han arribat, i van a cercar Jesús a Cafarnaüm.
I,
efectivament, en arribar a l'altra riba del llac, el troben. Se
sorprenen de la seva presència allà, i li pregunten:
«Rabí, quan has arribat?» (Jn 6,25). La
realitat és que la gent no sabia que Jesús havia
caminat per damunt de les aigües de manera miraculosa, i Jesús
tampoc dóna resposta directa a les preguntes que li fan.
Quina
direcció i quin esforç porten a trobar Jesús
veritablement? Ens ho diu el mateix Senyor: «No us heu
d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel
que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà
aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat»
(Jn 6,27).
Rera
de tot això continua essent-hi present la multiplicació
dels pans, signe de la generositat divina. La gent insisteix i
continua preguntant: «Com hem d'actuar per a fer les obres de
Déu?» (Jn 6,28). Jesús respon clarament:
«L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en
aquell que Déu ha enviat» (Jn 6,29).
Jesús no demana
una multiplicació de obres bones, sinó que hom tingui
fe en aquell que Déu Pare ha enviat. Perquè amb fe,
l'home realitza l'obra de Déu. Per això va designar la
fe mateixa com a obra. En Maria tenim el millor model d'amor
manifestat en obres de fe.