Avui,
l'Evangeli encara ens situa en el diumenge de la resurrecció,
quan els dos d'Emaús tornen a Jerusalem i, allí, mentre
uns i altres conten que el Senyor se'ls ha aparegut, el mateix
Ressuscitat s'hi fa present. La seva presència és,
però, desconcertant. Per una banda provoca esglai, fins al
punt que ells «es pensaven que veien un esperit» (Lc
24,37) i, per l'altra, el seu cos traspassat pels claus i la llançada
és un testimoni eloqüent que es tracta del mateix Jesús,
el crucificat: «Mireu-me les mans i els peus: sóc jo
mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com
veieu que jo tinc» (Lc 24,39).
«Que
sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor»,
canta el salm de la litúrgia d'avui. Efectivament, Jesús
«els obrí el cor perquè comprenguessin les
Escriptures» (Lc 24,45). És del tot urgent. Cal
que els deixebles tinguin una precisa i pregona comprensió de
les Escriptures, ja que, en frase de sant Jeroni, «ignorar les
Escriptures és ignorar Crist».
Però
aquesta comprensió de la paraula de Déu no és un
afer que hom pugui gestionar privadament, o amb la seva congregació
d'amics i coneguts. El Senyor desclogué el sentit de les
Escriptures a l'Església en aquella comunitat pasqual,
presidida per Pere i els altres Apòstols, els quals reberen
l'encàrrec del Mestre de «predicar en nom d'ell a tots
els pobles...» (Lc 24,47).
Per a ser testimonis,
doncs, de l'autèntic Crist, és urgent que els deixebles
—en primer lloc— aprenguin a reconèixer el seu Cos
marcat per la passió. Precisament, un autor antic ens fa la
següent recomanació: «Tothom qui sap que la Pasqua
ha estat sacrificada per a ell, que entengui que la seva vida comença
quan Crist ha mort per salvar-nos». A més, l'apòstol
ha de comprendre intel·ligentment les Escriptures, llegides a
la claror de l'Esperit de la veritat vessat sobre l'Església.