Avui,
Jesús ens desconcerta. Estàvem acostumats a un
Redemptor que, amatent a atendre tota mena de indigència
humana, no dubtava pas a recórrer al seu poder diví. De
fet, l'acció transcorre tot just després de la
multiplicació dels pans i els peixos a favor de la multitud
afamada. Ara, en canvi, ens desconcerta un miracle —el fet de
caminar sobre les aigües— que sembla, a primera vista, una
acció de cara a la galeria. Però no!, Jesús ja
havia descartat l'ús del seu poder diví buscant el
lluïment o el profit personal quan a l'inici de la seva missió
va rebutjar les temptacions del Maligne.
En caminar sobre les
aigües, Jesucrist està mostrant el seu senyoratge sobre
les coses creades. També, però, podem veure una
escenificació del seu domini sobre el Maligne, representat per
una mar embravida en la foscor.
«No
tingueu por» (Jn 6,20), els deia Jesús en aquella
ocasió. «Confieu, jo he vençut el món»
(Jn 16,33), els dirà després al Cenacle.
Finalment, és Jesús qui diu a les dones el matí
de Pasqua, després d'aixecar-se del sepulcre: «No
tingueu por». Nosaltres, pel testimoni dels Apòstols,
sabem de la seva victòria sobre els enemics de l'home, el
pecat i la mort. Per això, avui, les seves paraules ressonen
en el nostre cor amb una força especial, perquè són
les paraules d'Algú que és viu.
Les mateixes paraules
que Jesús adreçava a Pere i els Apòstols les
repetia Joan Pau II, successor de Pere a l'inici del seu pontificat:
«No tingueu por». Era una crida a obrir el cor, la pròpia
existència al Redemptor per tal que amb Ell no tinguem por
davant els embats dels enemics de Crist.
Davant la personal
fragilitat per a dur a bon port les missions que el Senyor ens demana
(una vocació, un projecte apostòlic, un servei...), ens
consola saber que Maria també —criatura com nosaltres—
va sentir les mateixes paraules de part de l'àngel abans
d'afrontar la missió que el Senyor li tenia encomanada. Que
aprenguem d'ella a acollir la invitació de Jesús cada
dia, en cada circumstància.
