Avui,
l'Evangeli ens convida a deixar de ser “terrenals”, a
deixar de ser homes que sols parlen de coses mundanes, per a parlar i
moure'ns com «el qui ve de dalt» (Jn 3,31), que és
Jesús. En aquest text veiem —una vegada més—
que en la radicalitat evangèlica no hi ha terme mig.
Cal que en tot moment i circumstància maldem per tenir el
pensament de Déu, ambicionem per tenir els mateixos sentiments
del Crist i aspirem a mirar homes i circumstàncies amb la
mateixa mirada del Verb fet home. Si actuem com “el qui ve de
dalt” descobrirem el munt de coses positives que passen
contínuament al nostre entorn, perquè l'amor de Déu
és acció contínua a favor de l'home. Si venim de
dalt estimarem tothom sense excepció, essent la nostra vida
una targeta d'invitació per a fer el mateix.
«El
qui ve de dalt està per damunt de tots» (Jn
3,31), per això pot servir a cada home i cada dona just en
allò que necessita; a més «dóna testimoni
d'allò que ha vist i sentit» (Jn 3,32). I el seu
servei té el segell de la gratuïtat. Aquesta actitud de
servir sense esperar res a canvi, sense necessitar la resposta de
l'altre, crea un ambient profundament humà i de respecte al
lliure albir de cada persona; aquesta actitud s'encomana i els altres
se senten lliurement empesos a respondre i actuar de la mateixa
manera.
Servei
i testimoniatge sempre van junts, l'un i l'altre s'identifiquen. El
nostre món té necessitat d'allò que és
autèntic: què més autèntic que les
paraules de Déu?, què més autèntic que el
qui «dóna sense límit el seu Esperit» (Jn
3,34)? És per això que «els qui l'admeten
acrediten que Déu diu la veritat» (Jn 3,33).
“Creure
en el Fill” vol dir tenir vida eterna, vol dir que el dia del
Judici no pesa damunt del creient perquè ja ha estat judicat i
amb un judici favorable; en canvi, «els qui es neguen a creure
en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt
d'ells» (Jn 3,36)..., mentre no creguin.
