Avui,
l'Evangeli ens torna a convidar a recórrer el camí de
l'apòstol Tomàs, que va del dubte a la fe. Nosaltres,
com Tomàs, ens atansem al Senyor amb els nostres dubtes, però
Ell ve igualment a cercar-nos: «Déu ha estimat tant el
món que ha donat el seu Fill únic perquè no es
perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida
eterna» (Jn 3,16).
El
matí del dia de Pasqua, en la primera aparició, Tomàs
no hi era. «Al cap de vuit dies» (Jn 20,26), no
obstant el seu rebuig de creure, Tomàs s'uneix als altres
deixebles. La indicació és prou clara: lluny de la
comunitat no es conserva la fe. Lluny dels germans, la fe no
creix, no madura. En l'Eucaristia de cada diumenge reconeixem la seva
Presència. Si Tomàs mostra la honestedat del seu dubte
és perquè el Senyor no li concedí inicialment el
que sí tingué Maria Magdalena: no només escoltar
i veure el Senyor, sinó tocar-lo amb les seves pròpies
mans. Crist ve al nostre encontre, sobretot, quan ens retrobem amb
els germans i quan amb ells celebrem la fracció del Pa, és
a dir, l'Eucaristia. Aleshores ens convida a “ficar la mà”,
és a dir, a penetrar el misteri insondable de la seva vida.
El
pas de la incredulitat a la fe té les seves etapes. La nostra
conversió a Jesucrist —el pas de la foscor a la llum—
és un procés personal, però necessitem de la
comunitat. Els passats dies de la Setmana Santa, tots ens vam sentir
urgits a seguir Jesús en el seu camí envers la Creu.
Ara, en ple temps pasqual, l'Església ens convida a entrar amb
Ell a la vida nova, amb obres fetes segons la llum de Déu (cf.
Jn 3,21).
També
nosaltres hem de sentir avui personalment la invitació de
Jesús a Tomàs: «No siguis tan incrèdul,
sigues creient» (Jn 20,27). Ens hi va la vida, ja que
«els qui creuen en Ell no són condemnats» (Jn
3,18), sinó que van a la llum.
