La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 7 de Pasqua
1ª Lectura (Ac 20,28-38): En aquells dies, Pau deia als preveres de la comunitat dels efesis: «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha encarregat perquè pastureu aquesta comunitat de Déu, que ha costat la sang del seu propi Fill. Jo sé que, un cop seré fora, s'introduiran enmig de vosaltres llops ferotges, que no planyeran el ramat. Fins i tot d'entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines pervertides, per endur-se els creients i fer-ne els seus adeptes. Per tant, estigueu alerta. Recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he deixat d'exhortar amb llàgrimes cadascun de vosaltres.

»Ara us confio a Déu i a la seva paraula, que és la seva gràcia. És prou poderosa per edificar-vos i per donar-vos l'heretat enmig de tots els qui han estat santificats. De ningú no he desitjat ni diners ni vestits, perquè aquestes meves mans, com sabeu, s'han guanyat la vida tant per a mi com per als qui anaven amb mi; sempre us he ensenyat que convé treballar així per no escandalitzar els febles. Recordeu les paraules de Jesús: ‘Fa més feliç donar que rebre’».

Després de dir aquestes paraules, Pau s'agenollà i van pregar tots junts. Tothom plorava i se li tiraven al coll i el besaven, commoguts sobretot per allò que havia insinuat que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.
Salm responsorial: 67
R/. Canteu a Déu, reialmes de la terra.
Déu meu, desplegueu aquell poder amb que vau intervenir a favor nostre, des del vostre temple de Jerusalem. Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor, al qui vola amb la carrossa pels cels més llunyans. Escolteu el seu tro majestuós, canteu la majestat de Déu.

Canteu la seva grandesa sobre Israel, la seva majestat dalt dels núvols. Déu sigui beneït!
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 17,17): Al·leluia. La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 17,11b-19): En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i digué: «Pare sant, guarda’ls en el teu nom, els que tu m’has donat; que siguin una sola cosa com nosaltres. Quan estava amb ells, jo els guardava en el teu nom, els que em vas donar. I [els] vaig custodiar, i cap d’ells no s’ha perdut si no és el fill de la perdició, perquè es compleixi l’Escriptura. Però ara vinc a tu, i dic aquestes coses en el món perquè tinguin ben plena la meva joia en ells mateixos. Jo els he donat la teva paraula, i el món els ha odiat perquè no són del món, igual que jo no soc del món.

No et prego que els treguis del món, sinó que els guardis del Maligne. No són del món, igual com jo no ho soc del món. Santifica’ls en la veritat. La teva paraula és la veritat. Així com tu m’has enviat al món, també jo els he enviat al món; i jo mateix em santifico per ells, perquè també ells siguin santificats en la veritat».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Perquè tinguin ben plena la meva joia en ells mateixos»

Fr. Thomas LANE (Emmitsburg, Maryland, Estats Units)

Avui vivim en un món que no sap com esdevenir veritablement feliç amb la joia de Jesús; un món que cerca la felicitat de Jesús en tots els llocs equivocats i de la manera més equivocada possible. Cercar la felicitat sense Jesús solament pot menar a una infelicitat més profunda. Fixem-nos en les telenovel·les, en les que sempre es tracta d'algú amb problemes. Aquestes sèries de la TV ens mostren les misèries d'una vida sense Déu.

Nosaltres, però, volem viure el dia d'avui amb l'alegria de Jesús. En l'Evangeli d'avui, Ell prega el seu Pare així: «Dic aquestes coses en el món perquè tinguin ben plena la meva joia en ells mateixos» (Jn 17,13). Notem que Jesús vol que en nosaltres la seva joia sigui completa. Desitja que ens sadollem de la seva alegria. La qual cosa no significa que no haguem de tenir la nostra creu, ja que «el món els ha odiat perquè no són del món» (Jn 17,14); però Jesús espera de nosaltres que visquem amb la seva alegria sense importar-nos allò que el món pugui pensar de nosaltres. L'alegria de Jesucrist ens ha d'amarar fins el més íntim del nostre ésser, tot evitant que la remor superficial d'un món sense Déu pugui penetrar-nos.

Visquem avui, doncs, amb la joia de Jesús. ¿Com podem aconseguir més i més d'aquesta alegria del Senyor Jesús? Lògicament, del propi Jesús. Jesucrist és l'únic que pot donar-nos la veritable felicitat que manca al món, tal com ho testimonien els esmentats serials televisius. Jesús digué: «Si esteu en mi i les meves paraules estan en vosaltres, demaneu tot el que vulgueu i se us farà» (Jn 15,7). Dediquem cada dia, per tant, part del nostre temps a la pregària amb les paraules de Déu en les Escriptures; alimentem-nos i consumim les paraules de Jesús en la Sagrada Escriptura; deixem que siguin el nostre nodriment, per tal de saciar-nos amb la seva alegria: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l'encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida» (Benet XVI).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «La totalitat dels fidels, nascuda en la font baptismal, ha nascut amb el Crist en el seu naixement, de la mateixa manera que ha estat crucificada amb Crist en la seva passió i ha estat ressuscitada en la seva resurrecció» (Sant Lleó Magne)

  • «L’oració de Jesús al vespre de la seva passió ha ressonat avui en l’Evangeli: ‘perquè siguin u com nosaltres’. D’aquest etern amor entre el Pare i el Fill, que s’estén en nosaltres per l’Esperit Sant, pren força la nostra missió i la nostra comunió fraterna» (Francesc)

  • «La pregària de l’Hora de Jesús, anomenada justament ‘pregària sacerdotal’ (Jn 17), recapitula tota l’economia de la creació i de la salvació. Inspira les grans peticions del Parenostre» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.758)