La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 7 de Pasqua
1ª Lectura (Ac 19,1-8): Mentre Apol·ló era a Corint, Pau retornà a Efes del seu viatge a les altes regions. Allí es trobà amb uns creients i els preguntava si quan es convertiren a la fe havien rebut l'Esperit Sant. Ells li respongueren que ni sabien que existís un Esperit Sant. Pau els digué: «Com és, doncs, el baptisme que heu rebut?». Li contestaren: «Hem rebut el baptisme de Joan». Llavors Pau els explicà com Joan batejava amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui venia després d'ell, això és, en Jesús.

Després d'aquesta explicació, es feren batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els imposà les mans, vingué sobre ells l'Esperit Sant i parlaven en llenguatges misteriosos i profetitzaven. Eren uns dotze homes. Després Pau va entrar a la sinagoga, i durant tres mesos hi anava predicant amb llibertat d'esperit sobre el Regne de Déu, amb converses vives i convincents.
Salm responsorial: 67
R/. Canteu a Déu, reialmes de la terra.
S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics, i fugin davant d'ell els qui l'odien. Que s'esvaeixin de pressa com el fum, i es fonguin com la cera vora el foc; que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos, que no planyin res per celebrar el seu triomf. Canteu al Senyor, lloeu el seu nom, deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes, des del lloc sagrat on resideix. Déu dóna casa als desemparats, allibera els captius i els enriqueix.
Versicle abans de l'Evangeli (Col 3,1): Al·leluia. Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 16,29-33): En aquell temps, els deixebles digueren a Jesús: «Ara sí que parles obertament i no dius cap comparació. Ara sabem que ho saps tot i no tens necessitat que ningú t’interrogui; en això creiem que has sortit de Déu». Jesús els respongué: «¿Ara creieu? Mireu que ara ve l’hora, i ja ha vingut, que us disperseu cadascun per la seva banda i em deixeu sol; però no n’estic de sol, perquè el Pare és amb mi. Us he parlat d’aquestes coses perquè tingueu pau en mi. En el món teniu tribulació, però confieu: jo he vençut el món».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Confieu: jo he vençut el món»

Mn. Jordi CASTELLET i Sala (Vic, Barcelona, Espanya)

Avui podem tenir la sensació que el món de la fe en el Crist es debilita. Hi ha moltes notícies que van en contra de la fortalesa que voldríem rebre de la vida fonamentada íntegrament en l'Evangeli. Els valors del consumisme, del capitalisme, de la sensualitat i del materialisme estan en voga i en contra de tot el que suposi posar-se en sintonia amb les exigències evangèliques. No obstant, aquest conjunt de valors i de maneres d'entendre la vida no donen ni la plenitud personal ni la pau, sinó que només porten més malestar i inquietud interior. ¿No serà per això que, avui, les persones van pel carrer emmurriades, tancades i preocupades per un futur que no veuen gens clar, precisament perquè se l'han empenyorat al preu d'un cotxe, d'un pis o d'unes vacances que, de fet, no es poden permetre?

Les paraules de Jesús ens inviten a la confiança: «Confieu: jo he vençut el món» (Jn 16,33), és a dir, per la seva Passió, Mort i Resurrecció, ha assolit la vida eterna, aquella que no té aturador, aquella que no té límit perquè ha vençut tots els límits i ha superat totes les dificultats.

Els del Crist vencem les dificultats tal i com Ell les ha vençudes, malgrat que en la nostra vida també haguem de passar per successives morts i resurreccions, mai desitjades però sí assumides pel mateix Misteri Pasqual del Crist. ¿No són, per ventura, “morts” la pèrdua d'un amic, la separació de la persona estimada, el fracàs d'un projecte o les limitacions que experimentem a causa de la nostra fragilitat humana?

Però «de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima» (Rm 8,37). Siguem testimonis de l'amor de Déu, perquè Ell en nosaltres «ha fet coses grans» (Lc 1,49) i ens ha donat el seu ajut per a superar tota dificultat, fins i tot la mort, perquè Crist ens comunica el seu Esperit Sant.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Durant tot aquest temps que hi ha entre la resurrecció del Senyor i la seva ascensió, la providència de Déu es va ocupar en demostrar, insinuant-se en els ulls i en el cor dels seus, que la resurrecció del Senyor Jesucrist era tan real com el seu naixement, passió i mort» (Sant Lleó Magne)

  • «Aquí ens interessa destacar el secret de la insondable alegria que Jesús porta dins seu i que li és pròpia. Si Jesús irradia aquesta pau, aquesta seguretat, aquesta alegria, aquesta disponibilitat, es deu a l’amor inefable amb què se sap estimat pel seu Pare» (Sant Pau VI)

  • «(...) La virtut de la fortalesa fa capaç de vèncer la por, fins i tot de la mort, d’afrontar la prova i les persecucions. Disposa a anar fins a la renúncia i al sacrifici de la vida per defensar una causa justa. (...) ‘Al món tindreu tribulacions, però confieu: jo he vençut el món’ (Jn 16,33)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.808)